Assaig genètic: beneficis i desavantatges

Desprès de cercar informació sobre l'assaig genètic, ens adonem de que és una proba molt útil i positiva per a diferents àmbits científics, però que comporta també desavantatges i riscos.

Els principals beneficis de l'assaig genètic són els següents:

- Dóna informació sobre la dotació genètica.

- Ajuden a detectar de forma precoç persones amb un risc alt de patir una malaltia.

- Ofereixen l'estudi genètic de tots els membres de la familia que es troben en una situació de risc.

- No hi ha risc físic.

- Dóna informació a l'hora de proposar-se tenir fills.

- Les dades obtingudes són confidencials.

- Ajudar a millorar la salut de les persones i les poblacions.

- És útil i important en l'àmbit de la criminologia.

Les conseqüències que pot tenir saber el resultat de les probes serien les principals desavantatges. Aquesta situació pot provocar:

- Angoixa.

- Discriminació.

- Preocupació i culpa per transmetre el gen.

- Són una invasió de la privacitat d'una persona.

- Eugènesia, que és  una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

Què és l'assaig genètic?

L’assaig genètic són un conjunt de proves genètiques a partir de les quals pots tenir accés a la informació que hi ha en els teus gens i que, per tant,està continguda en el teu ADN. A partir d’aquestes proves es pot saber si podràs arribar a patir una malaltia d’aquí uns anys. Aquestes proves generalment son realitzades a partir d’una mostra de sang.

Hi ha diferents tipus de proves:

• Examen o identificació del portador: generalment són proves genètiques realitzades a parelles que tenen intenció de tenir fills i tenen trastorns genètics en els seus avantpassats.
• Diagnòstic prenatal: són proves genètiques que es duen a terme en el fetus.
• Examen dels nounats: es realitza freqüentment com una mesura de salut preventiva que beneficia de forma clara el nounat quan hi ha un tractament disponible.
• Trastorns d’aparició tardana: inclou malalties que són complexes i tenen un component genètic i un altre d’ambiental.

                  

Cèl•lules mare

Les cèl·lules mare són cèl·lules que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula, a partir de la diferenciació, i fins i tot poden arribar a produir teixits cel·lulars i òrgans. El cos les utilitza per substituir altres cèl·lules mortes del cos, mentre l’organisme està viu.

Tipus de cèl·lules mare:

-Totipotents → Són les que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula quan es fecunda l’òvul amb l’espermatozoide.

-Pluripotents → Cèl·lules mare descendents de les totipotents que es poden convertir en qualsevol cèl·lula excepte en totipotent.

-Multipotents → Només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades.

-Unipotents → Només poden produir un tipus en concret de cèl·lules, però es poden renovar. 

Les cèl·lules mare les trobem a:

-Cèl·lules mare embrionàries (CME) → són les que es troben als embrions.

-Cèl·lules mare procedents del cordó umbilical o  d’adults → són les que es fabriquen a la medul·la espinal.

-Cèl·lules mare induïdes (CMI) → són les que s’obtenen de cèl·lules adultes de la pell. Aquestes tenen una reproducció més fàcil i ràpida i per tant es poden manipular més fàcilment.

Les cèl·lules mare són molt importants, i estan sent molt investigades ja que poden arribar a curar moltes malalties. I es podrien arribar a fer transplantaments sense que l’òrgan sigui rebutjat.

Alguns científics han trobat unes cèl·lules mare al teixit adipós que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula sanguínia i el que es vol fer amb aquestes cèl·lules és poder arribar a produir cèl·lules més complexes com les del cervell, les del fetge, del cor, del teixit nerviós, etc, i no només cèl·lules de la sang.