Extremòfils: vida en condicions extremes

Radiació nuclear, temperatures de més de 80 ºC o rondant el zero, ambients sulfurosos o alcalins... Unes condicions extremes i letals per als humans i la majoria dels éssers coneguts, però un paradís per als extremòfils. 

El descobriment d'aquests éssers, fa unes dècades, va desarmar el "bio-reduccionisme": les condicions per albergar vida són molt més àmplies del que es creia i, per tant, no és desgavellat pensar que també ho siguin fora de la Terra. D'altra banda, els extremòfils estan permetent el desenvolupament de nombroses aplicacions pràctiques en sectors tan diversos com el sector alimentari, la medicina, la cosmètica o la indústria del petroli.

Big Bang

El Big Bang és un model cosmològic de l’univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual.

Abans i desprès del Big Bang:

- Abans → El Big Bang es va crear a partir d’un univers anterior que s’havia col·lapsat o del no-res es va introduir alguna cosa que el va provocar.

- Desprès → La Teoria de la Inflació sosté que l’univers va experimentar una expansió sobtada i espectacular una fracció d’instant després de la creació. Es va inflar, duplicant el seu tamany cada 10-34 segons. Després d’una deumilionèsima de bilionèsima de bilionèsima de segons, va sorgir la gravetat. Després d’una altre interval ridículament breu se li van unir l’electromagnetisme i les forces nuclears fort i dèbil, és a dir, la matèria. Un instant després es van unir moltes de partícules elementals, és a dir, matèria de la matèria.

Proves del Big Bang:

- Les galàxies s’allunyen les unes de les altres a velocitats proporcionals a les distàncies que les separen, per tant, l’univers està en expansió.

- La radiació de fons, es l’energia residual que va deixar l’explosió (el Big Bang) que ha arribat a la Terra en forma de microones. 

Vida al satèl·lit Europa

Realitzant el treball sobre Júpiter el meu grup i jo vam saber que a Europa, una de les llunes de Júpiter, s'hi podia establir vida, això si, vida com a la que estem habituats; no.

La vida que es podria establir a Europa es veuria basada en la presència de microorganismes, no obstant,un estudi recent ha informat que Europa conté la suficient aigua líquida i una gran presència d'oxigen que podria crear no només simples microorganismes sinó també formes de vida molt més complexes.

El fet de poder establir-s'hi establir vida a un satèl·lit de Júpiter em va sorprendre molt, i que aquesta pogués ser tant complexa encara molt més.

                                 

Pot haver-hi vida a Júpiter?

Ens van proposar un treball a classe que tenia com a objectiu trobar la resposta a la pregunta: Pot haver vida a Júpiter?

Per respondre a la pregunta vam buscar informació de les característiques principals; com ho era la pressió, la temperatura, la massa... entre d'altres coses.

A partir d'aquesta investigació vam arribar a la conclusió de que a Júpiter no pot existir-hi vida tal i com nosaltres entenem aquest concepte.

Ja que la temperatura és molt alta, es produeixen radiacions enormes i el més important, mai s’ha trobat aigua líquida.

Realitzant el treball el meu grup i jo,vam aprendre molts continguts que fins el moment no sabíem i mai tampoc els hi havíem posat interès.

Expedicions a Júpiter

Durant el treball que vam realitzar sobre Júpiter, un dels temes que més em van cridar l’atenció va ser les expedicions que es van fer a aquest planeta. La més important va ser la de Galileo i d'aquesta parlaré. 

La Galileo fou una sonda espacial de la NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits. El vehicle estava format per una sonda orbital, destinada a estudiar el planeta i realitzar sobrevols dels satèl·lits, i per una sonda atmosfèrica, destinada a penetrar en l'atmosfera de Júpiter.

Va ser enviada el 18 d’octubre de 1989 i arribà a Júpiter el desembre de 1995. Tot i que va ser destruïda a causa de les altes temperatures i les altes pressions, la majoria d’informació que coneixem de Júpiter i dels seus satèl·lits és gràcies a aquesta missió espacial.

Júpiter

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol, entre Mart i Saturn.

Característiques:

- La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud. És produït per un enorme remolí de gas, una tempesta fortíssima que dura des de fa 300anys i provoca vents de 400 km/h.

- És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb un total de 63. Els més importants són els quatre satèl·lits galileians: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo.

- La seva massa és de 1,9x10²⁷kg.

- El seu diàmetre és de 142.984 km.

- La temperatura mitjana és de -121,15 ºC.

- Hi ha radiació solar.

- La seva pressió és de 70kPa.

- La seva gravetat és de 24,79 m/s².

- La seva composició és: d’Hidrogen >81%, d’Heli >17%, de Metà 0,1%, de Vapor d’aigua 0,1%, d’Amoníac 0,02%, d’Età 0,0002%, de Fosfina 0,0001%, de Sulfur d’Hidrogen <0,0001%.

- Té l’atmosfera planetària de major tamany en tot el sistema solar. Esta composta principalment per hidrogen molecular i heli, en petites quantitat té metà, amoníac, àcid sulfhídric i aigua. Amb abundància de oxigen, nitrogen, sofre i gasos nobles que supera els valors trobats a les estrelles. 

Curiositas:

Si Júpiter fos tan sols 50 o 100 vegades més massiu de lo que és ara s’aproximaria a ser més una estrella que un planeta. 

Júpiter

Sistema Solar

Com afecta la ciència a la societat?

Com tothom sap, la ciència té uns forts efectes a la societat, però el que no està tan clar és si aquests efectes són bons o dolents.

Alguns podem pensar que la ciència ens aporta grans coneixements sobre la vida. Com per exemple, quin es el medi en el qual podem viure, que hi ha més enllà de la terra i com poder millorar les nostres condicions de vida.

Però com tot, té la seva part negativa. Aquesta part té a veure amb l’ús que fem amb la ciència, tal com, les fàbriques nuclears, els míssils, les bombes, ...

La meva conclusió és que la ciència ens pot ajudar molt, però a l’hora ens pot destruir. Tot això depèn de l’ús que fem d’ella. 

Què no és ciència?

Tots ja sabem el que és la ciència, la tenim en el nostre dia a dia, convivim amb ella. Però, que no és ciència? Això ja em sembla més difícil de contestar.

Els sentiments no són ciència. Un moment especial, la perduda d’un ésser estimat, un milacre, la religió, Déu, l’art, la literatura, la gastronomia, la moda... tot això tampoc és ciència.  Les coses que saps que existeixen perquè les sents, les has viscut o creus en elles i no cal que ningú t’ho demostri per fer-ho, tampoc són ciència.

A part d’això, hi ha moltes més coses que no ho són, de fet, tot el que no és pot demostrar científicament podem dir que no és ciència.

Podria dir mil coses científiques, mil fets demostrats, però soc incapaç de dir més coses de les que ja he fet que no estiguin relacionades amb la ciència.

Arribo a la conclusió que no puc nombrar més coses no científiques perquè, des del meu punt de vista, està tot tant i tant associat amb ella que darrera de qualsevol perquè hi ha una resposta científica que ho justifica.

Què és la ciència?

Molta gent parla sobre la ciència però ben poca en sap l’autèntic significat. En certs moments ens preguntem, què és ciència?
La paraula ciència pròpiament és força difícil de definir.

A vegades no ens adonem de que la majoria de coses més quotidianes són ciència: la roba, un full per escriure, un ordinador…, pràcticament estem envoltats per la ciència.
Si haguéssim d’establir una definició del que ho és per nosaltres,diríem que són el conjunt de coneixements que ens permeten investigar i seguir un procés per fer-ho.

En conclusió ciència és avançar, descobrir, prosperar. . .