Assaig genètic: beneficis i desavantatges

Desprès de cercar informació sobre l'assaig genètic, ens adonem de que és una proba molt útil i positiva per a diferents àmbits científics, però que comporta també desavantatges i riscos.

Els principals beneficis de l'assaig genètic són els següents:

- Dóna informació sobre la dotació genètica.

- Ajuden a detectar de forma precoç persones amb un risc alt de patir una malaltia.

- Ofereixen l'estudi genètic de tots els membres de la familia que es troben en una situació de risc.

- No hi ha risc físic.

- Dóna informació a l'hora de proposar-se tenir fills.

- Les dades obtingudes són confidencials.

- Ajudar a millorar la salut de les persones i les poblacions.

- És útil i important en l'àmbit de la criminologia.

Les conseqüències que pot tenir saber el resultat de les probes serien les principals desavantatges. Aquesta situació pot provocar:

- Angoixa.

- Discriminació.

- Preocupació i culpa per transmetre el gen.

- Són una invasió de la privacitat d'una persona.

- Eugènesia, que és  una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

Què és l'assaig genètic?

L’assaig genètic són un conjunt de proves genètiques a partir de les quals pots tenir accés a la informació que hi ha en els teus gens i que, per tant,està continguda en el teu ADN. A partir d’aquestes proves es pot saber si podràs arribar a patir una malaltia d’aquí uns anys. Aquestes proves generalment son realitzades a partir d’una mostra de sang.

Hi ha diferents tipus de proves:

• Examen o identificació del portador: generalment són proves genètiques realitzades a parelles que tenen intenció de tenir fills i tenen trastorns genètics en els seus avantpassats.
• Diagnòstic prenatal: són proves genètiques que es duen a terme en el fetus.
• Examen dels nounats: es realitza freqüentment com una mesura de salut preventiva que beneficia de forma clara el nounat quan hi ha un tractament disponible.
• Trastorns d’aparició tardana: inclou malalties que són complexes i tenen un component genètic i un altre d’ambiental.

                  

Cèl•lules mare

Les cèl·lules mare són cèl·lules que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula, a partir de la diferenciació, i fins i tot poden arribar a produir teixits cel·lulars i òrgans. El cos les utilitza per substituir altres cèl·lules mortes del cos, mentre l’organisme està viu.

Tipus de cèl·lules mare:

-Totipotents → Són les que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula quan es fecunda l’òvul amb l’espermatozoide.

-Pluripotents → Cèl·lules mare descendents de les totipotents que es poden convertir en qualsevol cèl·lula excepte en totipotent.

-Multipotents → Només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades.

-Unipotents → Només poden produir un tipus en concret de cèl·lules, però es poden renovar. 

Les cèl·lules mare les trobem a:

-Cèl·lules mare embrionàries (CME) → són les que es troben als embrions.

-Cèl·lules mare procedents del cordó umbilical o  d’adults → són les que es fabriquen a la medul·la espinal.

-Cèl·lules mare induïdes (CMI) → són les que s’obtenen de cèl·lules adultes de la pell. Aquestes tenen una reproducció més fàcil i ràpida i per tant es poden manipular més fàcilment.

Les cèl·lules mare són molt importants, i estan sent molt investigades ja que poden arribar a curar moltes malalties. I es podrien arribar a fer transplantaments sense que l’òrgan sigui rebutjat.

Alguns científics han trobat unes cèl·lules mare al teixit adipós que es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula sanguínia i el que es vol fer amb aquestes cèl·lules és poder arribar a produir cèl·lules més complexes com les del cervell, les del fetge, del cor, del teixit nerviós, etc, i no només cèl·lules de la sang.

La salud al món: causes de mort

Les causes de mort als diferents països del món són molt diferents.

Als països rics, les causes de mort són les següents: 

• Malalties cardiovasculars (infarts, embòlies, colesterol...) ....................38%
• Càncers.......................................................................................................31% 
• Altres malalties no infeccioses..................................................................12%
• Els accidents (laborals, cotxes...)..............................................................10,5%
• Malalties infeccioses................................................................................... 5% 
• Alcoholisme ..................................................................................................2%

En canvi, als països pobres hi ha molts morts per infeccions i menys per les malalties degeneratives que afecten tant als països rics: càncers, les de l'aparell circulatori i els accidents. 

Aquestes dades ens fan pensar en la gran desigualtat que hi ha en el món. Un gran nombre de morts es podrien evitar millorant les condicions d'higiene i amb medicaments assequibles. Però lo pitjor de tot és que la meitat dels aliments del món es llencen a la basura mentre es moren 12 nens per desnutrició cada minut del dia, uns 6 milions l'any. Per què no evitem aquestes morts?

Salut

Tothom parla de tenir bona salut, hàbits saludables per viure però exactament, què és la salut?

- La salut es l’estat en què l’organisme, lliure de malalties exerceix normalment les seves funcions.

- Segons la OMS, defineix a la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s'estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.

L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina sinó també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en via de desenvolupament la salut començaria a aconseguir-se quan es facilitin les seves necessitats d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.

Hàbits saludables

És difícil establir una definició exacte de que són els hàbits saludables, però podríem dir que els hàbits saludables són aquelles costums que poden influir positivament en la nostre salut.

Hàbits que podrien ajudar-nos a mantenir-nos sans, serien:

-Tenir una dieta equilibrada, és a dir, menjar de tot en quantitats adequades
-Fer esport diàriament ajuda a sentir-se bé amb un mateix i prevenir moltes malalties.
-Evitar les situacions d'estrès. Intentar prendre’s les coses amb més tranquil·litat por beneficiar-nos en molts aspectes.
-Visitar al metge amb una certa continuïtat, (fer-nos revisions tampoc estaria de més!!)
-Mantenir una bona higiene, ens fonamental, ja que estem envoltats de bacteris.
-Establir relacions socials, es molt important per a la persona. Compartir moments amb algú sempre ens beneficia.
-Dormir les hores necessàries. És fonamental dormir de 7 a 8 hores al dia, d'aquesta manera podrem afrontar el dia amb més energia i sense aquella sensació d'esgotament.
-No fumar. El tabac i d'altres substàncies perjudiquen greument a la nostre salut encara que no ens adonem.